Es podria pensar que, per als esportistes, el cafè s'usa pel seu contingut de cafeïna, però per als ciclistes aquesta relació amb el cafè sol anar més enllà.

Històricament les cafeteries i bars han ofert als ciclistes un lloc per a socialitzar i relaxar-se, una parada ràpida en un viatge llarg, però també són una part clau del que es coneix com “el passeig del cafè”.

Per als ciclistes professionals i competitius, és similar a un viatge de recuperació, on elimines algunes de les toxines dels teus músculs després d'un viatge llarg o particularment dur.

Als que van en bicicleta com a passatemps, el passeig pel cafè pot ser tan simple com ajuntar-se amb amics per a anar amb bicicleta i asseure's a gaudir d'una bona tassa de cafè en el camí.

Els estudis han demostrat diversos efectes de la cafeïna en el rendiment de l'exercici. En un, es va demostrar que el consum de cafeïna abans d'una prova contrarellotge fins a l'esgotament, va millorar la durada en aproximadament un 15%.

La cafeïna afecta a múltiples mecanismes neurològics del cos per a produir un efecte sobre el rendiment. A més, redueix el llindar requerit per al reclutament muscular, bàsicament facilitant que els músculs es contreguin, la facilitació de la transmissió d'impulsos nerviosos, la millora del potencial d'acoblament d'excitació-contracció i un augment en el transport d'ions dins de la membrana de la cèl·lula muscular. Tots aquests canvis bioquímics condueixen a petites millores de rendiment en la contracció muscular i l'eficiència, la qual cosa condueix a una major velocitat a un menor cost d'energia.

El ciclisme ha augmentat la seva popularitat en els últims anys d'acord amb un enfocament del consumidor en la salut, la forma física i el benestar. Això s'ha potenciat durant l'últim any, a causa de la pandèmia. 

A més, cada vegada més, hi ha dones que s'aficionen a aquest esport. Avui us portem una entrevista amb Jordina, Aleksandra i Marta que formen part del club ciclista Corvi team, amb l'objectiu de donar més visibilitat a les dones en el ciclisme i animar aquelles que els agrada o els agradaria formar part d'aquesta gran afició.

¿De dónde os viene la afición por el ciclismo? ¿Desde cuándo lleváis practicando este deporte?

Jordina: Des de petita m’ha agradat molt l’esport i he passat per diferents etapes on he practicat diferents esports, com tenis i futbol. El futbol el vaig haver de deixar perquè no hi havia equips femenins per això finalment em vaig decantar pel tenis on entrenava diverses hores cada dia.

Després vaig conèixer uns nois aquí al poble i vaig començar a fer triatlons i duatlons. 

Quan vaig començar la universitat, vaig començar a fer rubgy i vaig reprendre el futbol. En aquesta època la bici la vaig deixar, ja que per Barcelona la veia una mica perillosa. 

Quan vaig acaba la carrera vaig tornar a la bici, fent diferents rutes, però mai m’havia parat a pensar a competir, la veritat. Vaig començar a fer cicloturisme on vaig conèixer gent i ens van parlar del ciclocròs, quan vaig saber de què es tractava, vaig pensar això a mi segur que m’encanta! Així que és així com vaig començar a competir, des d’aquell moment intentem combinar BTT i ciclocròs. 

Aquest any és el cinquè de BTT i el sisè de ciclocròs. 

Aleksandra: Llevo competiendo desde hace 10 años. Durante este periodo ha habido diferentes etapas de altibajos ya que hacer carreras requiere un gran esfuerzo, debido a que necesitas muchas horas de entrenamiento. Hace 4 años pasé de elite a una categoría menor “más de 30”, donde no se requieren tantas horas de entrenamiento. 

Soy de Ucrania y desde los 13 años hasta los 16 aproximadamente iba a la escuela de ciclismo de carretera. Con 24 años llegué a España y empecé hacer otra vez bici, pero esta vez Mountain Bike, con amigos y mi marido. 

Marta: La afición por la bicicleta viene de mi padre. Y aunque solo llevo dos carreras de competición por una luxación en el hombro, empecé con 8 años a practicar este deporte, debido a que me lo recomendaron para poder reforzar la rodilla y junto la pasión de mi padre hizo que me decantara más por la bicicleta y fuera dejando el baile. 

¿Cuántas horas entrenáis? ¿Seguís alguna dieta?

Aleksandra: Cuando estaba en elite entrenaba cada día después del trabajo unas 2-3 horas y los fines de semana unas 4. 
Ahora al estar en la categoría más de 30, he reducido las horas de entreno, unas 1,5-2 horas unos días por semana. 

Jordina: Gràcies a l'horari que tinc en el treball puc combinar-me bastant bé i sortir a entrenar un parell d'hores al dia.
En quant les dietes no segueixo cap, però sempre intento menjar sa i bé. El més important és conèixer el teu cos i escoltar-lo per poder donar el millor de tu.

Marta: Antes intentaba salir todos los días a entrenar, pero ahora no tengo tanto tiempo solo los fines de semana. Entre los reducidos entrenos y con la caída que tuve soy consciente de que no estoy al 100% pero voy a las carreras para pasármelo bien, para que me sirva de entreno y para que mi equipo puntúe. 

Como he dicho antes, intento salir los fines de semana que es cuando tengo tiempo. Antes salía con mi hermano, pero él lo dejo y ahora salgo sola a entrenar, a pesar de que me gusta mucho, el salir con alguien siempre ayuda a motivar-te. 

En cuanto a las dietas estoy estudiando para ser dietista, así que cuando acabe probablemente pueda hacerme mis propias dietas. 

¿Qué recomendarías a la gente que empieza con la bicicleta?

Jordina: Els començaments mai són fàcils, has de ser pacient i no perdre l’objectiu principal de la bici que és gaudir i passar-t’ho bé. Has d’anar a poc a poc i no forçar molt la màquina. Hi ha d’haver un equilibri entre sofriment i recompensa perquè si no et cansaràs ràpid. Has de posar-te mini objectius, amb una mica de patiment però viables per motivar-te i continuar. Sortir amb grup també et motiva, però ha de ser gent que t’animi i et doni suport.  

Aleksandra: Mi recomendación para la gente que empieza es empezar con caminos fáciles y disfrutar de la naturaleza. Poco a poco ir aumentando los quilómetros, ponerte obstáculos nuevos e irlos superando. 
Otra manera es salir con amigos, eso te motiva y podéis aprender unos de otros. 
Como he explicado antes, cuando llegué a España empecé a salir con amigos y mi marido en mountain bike, gracias a que me motivaban y me ponían nuevos retos pude ir superándome.

Marta: Debes pensar que si empiezas es porque realmente te gusta, no te agobies, sé positivo. No hacerlo todo de golpe ya que todo tiene su proceso, la mejor manera es ir poco a poco. Si hoy no sale, no te desmotives, inténtalo mañana. 

Marta tú tienes solo 19 años, hay mucha gente competiendo en tu categoría?

De mi categoría hay gente, pero lo van dejando ya que como hemos hablado antes requiere mucho tiempo, esfuerzo y sacrificio.
A mí me gusta competir y aunque ahora no tenga tanto tiempo, tengo claro lo que quiero y mis objetivos.

¿Cómo definirías los minutos antes de salir a competir?

Marta: el corazón me va a 1.000, muchos nervios incluso tiemblo, pero a pesar de esa sensación antes de salir, me encanta competir. 

¿Creéis que el café os ayuda en las competiciones?

Jordina: El cafè forma part del meu dia a dia. La cafeïna va molt bé, està recomanada en les competicions, això si no en excés, crec que et dóna un plus a l'activitat física.

Aleksandra: Me gusta mucho el café tomo unos cuatro cafés al día. 
Los fines de semana media hora antes de salir a entrenar tomamos un café para activarnos. Además, antes de entrenar tomamos carnitina para quemar grasa y si lo tomas con café, potencia su efecto.  
Antes de la carrera también tomamos un café una hora antes, para que nos haga efecto, además de ayudar a activar depósitos de grasa de tu cuerpo es una fuente de energía. Por otro lado, no te puedes pasar en el momento de la carrera con el café por su efecto diurético. 

Marta: Durante mi día a día el café me va muy bien porque me ayuda a despertarme. En las competiciones a veces he tomado café y sí que he notado que me va muy bien, ya que me da ese chute de energía que necesito para la competición.  

¿Es importante tener el respaldo de un equipo como corvi_team?

Jordina: Va molt bé tenir darrere un equip com el corvi_team a les curses, ja que et sents recolzada en tot moment, a més, et donen tot el que necessites, el que fa que tu tan sols et preocupis per el que és realment important, la carrera. 

Marta: Pertenecer a un grupo como el corvi team te hace que te sientas parte de una gran familia unida por una misma afición que es el ciclismo.

La constància, l'esforç, el tenir clars els teus objectius i el que vols i sobretot la passió pel que fas, és el que uneix a aquestes tres grans noies. Des de l'equip de MamaSame us donem les gràcies per donar-nos l'oportunitat d'entrevistar-vos i us animem a continuar amb la vostra gran afició i a continuar obtenint grans resultats. 

Referències:

Exploring the relationship between coffee and cycling
Coffee and bikes