Cafeteries: una mica d'història
“La història està impregnada d'idees sorgides després de tasses de cafè”
Des dels seus inicis, les cafeteries han estat llocs d'interacció social: la cafeteria ofereix als clients un lloc per a reunir-se, parlar, llegir, escriure, etc.
Les cafeteries van començar en l'Imperi Otomà. Els cafès brindaven un lloc alternatiu per a reunir-se, socialitzar i compartir idees. Es van eliminar normes socials gràcies a les cafeteries, a causa de l'assequibilitat del cafè i l'estructura igualitària, qualsevol podia entrar i demanar un cafè.
En 1633, el sultà Murad IV, va decretar el consum de cafè com a delicte capital. No van eliminar la prohibició de cafeteries fins a ben entrat el segle XVIII. Per a llavors, ja s'havien estès per Europa.
En occident, les estretes i bel·ligerants relacions entre turcs i austríacs van acabar portant els cafès a Viena. Kolschitzky, que havia sentit que les tropes turques que assetjaven la ciutat l'any 1683 es movien, va anar a avisar al Duc de Lorena. Aquest va anar a ajudar al rei d'Àustria i entre tots dos van poder derrotar la invasió turca. Com recompensa, Kolschitzky va demanar tot el cafè dels invasors derrotats i, amb ell, va inaugurar el primer cafè públic.
En 1652, Pasqua Rosée va obrir la primera cafeteria a Londres, la qual cosa va provocar una revolució en la societat londinenca, ja que la cultura britànica era intensament jeràrquica i estructurada. La idea d'asseure't al costat d'algú com un igual era radical. En les cafeteries es reunien per a consumir, discutir i fins i tot escriure. Al desembre de 1675, Carles II va arribar a ordenar el tancament de tots els cafès de Londres. Només va durar 11 dies, la gent havia parlat: el cafè va arribar per a quedar-se. El fracàs de la prohibició, va conduir a l'explosió de noves idees durant la Il·lustració. A Oxford els cafès van començar a anomenar-los “universitats d'un centau” pel cost d'un cafè es podia accedir a discussions intel·lectuals.
La influència del cafè va començar a estendre's a mesura que els viatgers tornaven als seus països d'origen, addictes a la cafeïna i ansiosos per conversar.
Federico el Gran d'Alemanya temorós que la importació de cafè li estigués costant negocis al seu regne, va negar totes les llicències als venedors de cafè, només uns pocs amics de la cort podien accedir a aquestes llicències. A més va ordenar a ex soldats rastrejar i detectar torradors de cafè de contraban. La prohibició es va aixecar, després de la seva mort.
Els cafès parisencs, van ser un lloc ideal per a l'agitació i organització republicana durant la Revolució Francesa. El cafè de Foy de París va acollir l'anomenada a les armes per l'assalt a la Bastilla. Durant la il·lustració, el cafè Procope havia estat lloc d'artistes. Després de la revolució, la cultura del cafè parisenc va tornar a ser un lloc freqüentat per escriptors i pensadors que es reunien per a intercanviar idees i treballar en la seva pròxima obra mestra.
A Espanya un dels primers cafès es va obrir a Madrid, el Cafè Pombo, on va néixer la tradició del “cafè, copa i puro”. Un temps després va obrir el local de referència en el món polític, social i cultural, el Cafè Gijón. Tampoc podem oblidar el centre de reunió del moviment modernista català, els Quatre Gats.
Els cafès van portar a una trobada de ments que va inspirar noves onades de pensament. Avui dia les cafeteries continuen sent un lloc de trobada per a llargues xerrades fins i tot per a passar temps sol amb una tassa de cafè juntament amb un llibre, un ordinador o simplement contemplant com passa el temps. Segurament els cafès van evolucionant com han fet al llarg de la història però l'essencial romandrà.
Referències:
- Inicia la sessió per fer comentaris
