La cafeïna és l'estimulant més consumit en el món. La cafeïna aconsegueix l'efecte d'estimulació energètica en evitar que el nostre cervell respongui a senyals que li indiquen que disminueixi la velocitat o es desestimuli. L'augment de l'energia i l'estat d'alerta provenen dels senyals de fatiga que es bloquegen i no es transmeten al cervell. El cos està objectivament fatigat, però el cervell no s'adona, per la qual cosa es manté les coses funcionant normalment fins que s'esgota l'efecte de la cafeïna.

Les plantes produeixen cafeïna com una espècie de pesticida per a mantenir allunyats als insectes herbívors i evitar que es mengin les seves fulles i flors. Per sort, la cafeïna no té el mateix efecte en el cos humà. La cafeïna es troba en 60 espècies de plantes, els productes comestibles “amb cafeïna” més populars són els grans de cafè, fulles de te i els grans de cacau. Per això, aquests tres es coneixen com a begudes i aliments estimulants. No obstant això, els efectes són diferents en cadascun ells.

Per al cafè i el te el contingut de cafeïna variarà segons origen, tipus i preparació de la beguda. De fet, la fulla de te conté més cafeïna que els grans de cafè, però pel fet que el cafè s'elabora a temperatures més altes que el te, el cafè extreu més cafeïna en comparació amb la preparació del te. A més, també s'utilitza major quantitat de grans de cafè per a fer una tassa de cafè que de te. En augmentar la quantitat de matèria primera, augmenta la concentració de cafeïna. La temperatura de l'aigua, temps de preparació i la quantitat són més importants que el tipus de cafè o te. El temps més prolongat fa que el te negre tingui més cafeïna. En el cafè, la varietat Robusta té el doble de contingut de cafeïna que el cafè Aràbiga

Per a la xocolata, el contingut de cafeïna varia depenent de l'origen, segons la seva procedència els nivells canvien significativament, al Perú i Veneçuela es produeix el més cafeïnat i en áfrica occidental el que menys. La temporada de collita també afecta el contingut de cafeïna, però no el procés. En la xocolata de barra com més fosc, major és el contingut de sòlids de cacau i major el contingut de cafeïna.

Cafè i cafeïna

La cafeïna és el principal compost actiu del cafè i el que va donar nom a una beguda tan popular i consumida. La cafeïna prevé la somnolència, augmenta l'estat d'alerta i millora el rendiment cognitiu. La cafeïna evita que ens sentim cansats i fatigats amb el que ens dóna l'efecte d'estar més animats i energètics. La cafeïna és ràpida a produir els efectes, energitzant-nos en 1 a 2 hores.

Te i cafeïna

LLa cafeïna i la teína són la mateixa molècula. La teína és la combinació de cafeïna amb altres substàncies en el te amb el que crea diferents efectes als de la cafeïna del cafè.

Els polifenoles oxidats, els tanins de tearubigina i l'aminoàcid L-teanina fa que la teína es propagui més lentament i contínuament pel cos en un lapse de 6 a 8 hores, brindant la millora cognitiva i l'estat d'alerta, però en un estat relaxat.

Xocolata i cafeïna

El contingut de cafeïna en la xocolata és tan baix que ni tan sols activa els mecanismes neuronals. El que ens dóna energia després d'un tros de xocolata negra és un altre estimulant anomenat teobromina. La teobromina pertany a la mateixa classe d'estimulants que la cafeïna, però els seus efectes en el cos i la ment són diferents.

Si la cafeïna és un estimulant fort del sistema nerviós, la teobromina és bastant feble en el sistema nerviós i actua més com un relaxant del múscul. Més similar a l'energia calmant del te, la teobromina ofereix una energia constant, suau, lenta i duradora.

En conclusió, podem dir que el cafè ens aporta una “energia frenètica”, el te una “energia calmant” i la xocolata una “energia viva”. Només necessites triar quin tipus d'energia prefereixes.

Referències:

Caffeine: coffee, chocolate, tea